Regne de Cuix

Per la ciutat de l'Alt Egipte vegeu Kus

Regne de Cuix

Localització
17° 11′ N, 33° 50′ E / 17.18°N,33.83°E / 17.18; 33.83
Capital	Napata Mèroe
Dades històriques
Creació	c. 2180 aC
Dissolució	c. 350

El Regne de Cuix (sovint apareix com a Kuš, Kuix o fins i tot Kush^[1]) fou un antic regne africà situat a la confluència del Nil Blau, el Nil Blanc i el riu Atbara, en el territori que és ara la República del Sudan.

Fundat després del col·lapse de l'edat del bronze i la desintegració de l'Imperi nou d'Egipte, se centra a Napata en la seva fase primerenca. Després que el rei Kashta ("el cuixita") envaís Egipte en el segle viii aC, els reis cuixites governaren com a faraons de la dinastia XXV durant un segle, fins que van ser expulsats per Psamètic I el 656 aC.

Durant l'antiguitat clàssica, la capital imperial cuixita estava a Mèroe. Al principi de la geografia grega, el Regne meroític era conegut com a Etiòpia. El Regne de Cuix amb la seva capital a Mèroe va persistir fins al segle iv, quan es va afeblir i es va desintegrar a causa de revoltes internes.

Al segle i, la capital cuixita va ser capturada posteriorment per la dinastia de Beja, que va intentar reviure l'imperi. La capital cuixita fou finalment capturada i cremada fins als fonaments pel Regne d'Axum. Després de la caiguda de l'Imperi cuixita, van sorgir diversos estats en els seus antics territoris, entre aquests Núbia.